El 14 de Març s’acompliran 92 anys de la mort de Nellie Kershaw, filadora de la Turner Brothers inc. de Rochdale (GB), qui va emmalaltí, per exposició en el seu treball, i fou diagnosticada de “intoxicació per amiant” pel Doctor Walter Scott, passant a formar part de la història com el primer cop que es va diagnosticar una patologia produïda per la inhalació de fibres d’amiant.
Avui en dia es pot dir que pràcticament tothom sap i coneix que l’amiant és perjudicial per la salut. No obstant no era així al principi del seu ús, ja s’entreveien certs problemes, però faltava l’evidència científica que ho assegurés. Aquí van algunes dades curioses del seu inici:
Al 1898, un cap de inspectors de la industria britànica va enviar a les seves inspectores a comprovar les condicions de treball existents en les fabriques tèxtils on es treballava amb amiant, doncs, en aquestes, les taxes de baixes laborals eren molt més altes que en d’altres industries. Poc temps després una d’aquestes inspectores, en Lucy Deane, va redactar un informe en el que descrivia el que allà passava referint-se a la polseguera que regnava en el interior d’aquestes fàbriques com a “La pols diabòlica”.
Al 1918, a l’altre banda del mon, la principal asseguradora americana de la industria es negava a signar pòlisses amb les fàbriques americanes i canadenques en les que es treballava amb amiant, degut a l’alta incidència de treballadors que emmalaltien del que ells identificaven com a tuberculosi o pneumònia.
Fou poc temps després quant Nellie Kershaw va caure malalta, allà per finals del 1923, causant baixa de la Turner Brothers inc. de Rochdale, on treballava com a filadora de fibres d’asbest. Va ser diagnosticada per el seu metge, el Dr. Scott, com a malalta per “intoxicació per amiant”, el que va portar a que Nellie escrivís a la Turner Brothers per a demanar que li paguessin els salaris que tenia endarrerits per efecte d’aquesta baixa.
Després que els advocats de la companyia aconsellessin als amos de la Turner que no ho fessin per no crear precedent i admetre’n la responsabilitat, aquests es negaren al·ludint que la malaltia que patia no estava entre les catalogades com a infermetat professional. Fou el primer cop que una companyia es va negar a pagar una prestació a un treballador per causes relacionades amb l’exposició al amiant, no en varen admetre en cap moment la seva responsabilitat, no varen pagar cap compensació als familiars del difunt i fins i tot es varen negar a ajudar en les despeses del funeral.
El 14 de Març de 1924, Nellie Kershaw va morir, i el Dr. William Edmund Cooke fou el encarregat d’estudiar el seu cas, de manera que va poder investigar envers els efectes de les fibres d’amiant en el aparell respiratori i més concretament en la parènquima pulmonar.
Arrel dels seus estudis, publicà un article al Juliol de 1924, en el British Medical Journal, on va declarar que «las particulas minerales de amianto en sus pulmones son, más allá de tota duda razonable, la principal causa de la fibrosis de los pulmones y por lo tanto de la muerte», per tant es demostrava la causalitat del amiant amb la infermetat, que ell va batejar com Mesotelioma Pleural Maligne, nom de la malaltia encara avui en dia.
Poc temps va haver de passar després d’això, per a que a Gran Bretanya s’aprovés la primera regulació normativa per a la industria del amiant, els seus perills i conseqüències, en el treball. Això fou al 1931.
Tot i el descrit en aquest article, poques persones coneixen la figura i rellevància de Nellie Kershaw dins les patologies produïdes per l’exposició a fibres d’amiant, i és per això que des d’aquí volem aprofitar el 92 aniversari de la seva mort per a reivindicar-ho.
