L’amiant és un mineral fibrós del grup dels silicats, subgrup filosilicats.
De les diferents classes de fibres d’amiant que es van utilitzar àmpliament en el nostre país, la més coneguda és el Crisòtil o amiant blanc, amb el qual es va fabricar, distribuir i instal·lar una gran quantitat del anomenat fibrociment, o també mal dit «Uralita» per l’empresa que el va produir en massa.
Un cop manufacturat els materials finals assoleixen, gracies a la seva incorporació, unes molt bones propietats tèrmiques i acústiques, per el que s’ha emprat molt en el sector de la construcció. El podem trobar instal·lat formant part de molts productes, entre les que podem trobar:
- Teulades ondulades
- Envans pluvials
- Canaleres
- Canonades de desaigua
- Canonades de aportació d’aigua
- Dipòsits d’aigua
- Xemeneies
- Sortides de fums
- Jardineres, etc.
El Fibrociment té en la seva composició un 12% en pes d’amiant crisotil. En principi aquestes fibres es troben fortament lligades a la matriu ciment, per el que la seva dispersió al ambient es suposa no massa probable. No obstant pot haver-hi un alt risc al manipular-lo (Desmuntatges, retirades, etc.), i es que el seu estat de conservació té molt a veure en aquesta força d’unió que fa el ciment, a més fer-ho sense tenir-ne la cura necessària podria provocar trencaments o fissures en el material, fet que provocaria la dispersió de fibres al ambient des de la zona compromesa.
És per això que sempre hauríem de encarregar aquestes tasques a empreses especialitzades, que prendran les mesures de seguretat necessàries per a preservar no solament la salut dels treballadors implicats, sinó també de terceres persones i del medi ambient.
A continuació us volem mostrar dues fotos diferents de les mateixes plaques. La primera mostra les plaques per la seva part inferior, on es pot veure el bon estat de conservació de les mateixes, mentre que la segona mostra les mateixes plaques per la part superior. En aquesta part el fibrociment ha rebut les inclemències del temps, el sol, la pluja, el vent…. Per aquesta part el ciment s’ha erosionat de manera que deixa a l’aire les fibres de crisotil que el conformen, i com es pot apreciar, estan a punt de saltar a la seva mínima manipulació.
Però l’amiant blanc o crisotil no és l’únic tipus d’amiant que s’ha emprat en la construcció o industria, es coneix que es varen fabricar més de 3000 productes amb contingut d’amiant, entre els que podem trobar des de sabates de fre (sector automoció), aïllants elèctrics, aïllants tèrmics en calderes i canonades d’aigua calenta, juntes, roba, terres vinílics….
Alguns d’aquests productes anteriors es cataloguen dins el que son els amiants friables. La friabilitat és la facilitat que té un material de dispersar fibres al ambient per la mera acció del contacte manual amb ell. Tenint en compte a més que els tipus de minerals emprats en els materials friables varen ser del tipus amfíbols (Crocidolita i Amosita principalment), que son encara molt més perjudicials per a la salut (es sap que el seu poder carcinogen és encara major que en el cas del amiant serpentina anomenat crisotil) tenim el brou de cultiu necessari per a que les mesures de seguretat i prevenció hagin de ser encara molt més acurades.
Per tant, tot i que molts de nosaltres hem estat «acompanyats» d’aquests productes durant molts anys, hem d’anar molt en compte davant la presència de materials que continguin amiant del tipus que sigui. La IARC (International Agency of Research on Cancer), agencia dependent de la Organització Mundial de la Salut, ha xifrat en 107.000 els morts al any en el mon per patologies provocades per l’exposició al amiant. En el nostre país el 50% de les morts laborals per càncer ho son per l’exposició a aquests minerals i estan provocant de 55.000 a 60.000 defuncions anuals.
Per tot això l’amiant és l’únic AQC (Agent Químic Contaminant) cancerigen que compta amb una legislació específica, de manera que tota operació, manteniment o manipulació de productes que continguin amiant en la seva composició estan subjectes al compliment del RD 396/2006 de 31 de Març per l’avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant. Exposició no només dels treballadors sinó també de les terceres persones a qui pogués arribar les fibres d’amiant, així com el medi ambient.
