S’anomena amiant friable a aquells elements fabricats amb aquest mineral i que s’esmicola fàcilment amb la mera acció manual, fent que les fibres volin i es dispersin per l’ambient molt fàcilment. Alguns elements que contenen amiant i formen part d’aquesta classe ho son els aïllaments de canonades, projectats d’estructures en edificis, recobriments de calderes, juntes, alguns tipus de guixos i escaioles……
La classe d’amiant emprat en aquests materials foren el Crisotil (amiant Blanc emprat en el fibrociment) però també la Crocidolita (amiant blau) i la Amosita (amiant marró). Aquests dos últims son del grup dels amfíbols, les seves fibres son completament rectes, semblants a les agulles de cosir i de mida microscòpica. És per això que la seva capacitat de clavar-se literalment en les nostres vies respiratòries és encara molt més alta que en el cas del Crisòtil. A més pel seu alt contingut fèrric és molt més perillós per la salut humana, doncs afecta directament sobre els oncosupressors NH1, fent que la probabilitat de desenvolupar una neoplàsia maligna sigui encara més alta.
És per això que les mesures de seguretat en els treballs amb amiant friable hagin de ser molt més estrictes. Ho son i no en va, l’administració marca el nivell mínim de les mesures que s’han de seguir(RD 396/2006) per tal de no contaminar als treballadors, terceres persones i el medi ambient on estava instal·lat aquest amiant.
Per complir amb aquests requisits, es crea un confinament o bombolla de plàstic que tanca completament la zona de treball, provant-lo abans amb fum, que es fa amb una maquina, per a localitzar possibles fuites que hagin quedat. Aquest confinament ha d’estar permanentment a una pressió inferior a la atmosfèrica, de manera que en cas de produir-se una fuita al treballar, no hagi escapament d’aire al exterior, en tot cas seria una entrada d’aire, donant així temps a la seva reparació. La pressió es monitoritza en temps real mentre duren les feines, i un cop acabades no es pot desmuntar ni treure’n la pressió negativa mentre no es tingui la conformitat de que l’ambient ha quedat net a la vista dels resultats ambientals que es porten al laboratori per al seu anàlisi.
Els treballadors han d’entrar al confinament a través de la unitat de descontaminació que es munta enganxada a la bombolla, i els materials retirats surten en bosses precintades que prèviament s’han descontaminat en una altra unitat de descontaminació per a materials muntada també a la bombolla.
El nivell de protecció per als treballadors és superior al establert legalment per a obres amb amiant no friable, per exemple les màscares han de ser complertes i de pressió positiva, que vol dir que un motor impulsa aire contínuament dins la màscara per a que no hi pugui entrar cap mena de fibra dins de la mateixa.
És per aquest alt nivell d’especialització i complexitat en tot plegat, que poques empreses RERA estan capacitades per a fer aquestes feines amb amiant friable. De totes les empreses RERA del territori català, menys d’una desena han fet alguna vegada un friable.
A verdmon intentem sempre treballar més enllà d’aquests marges, doncs la nostra responsabilitat no és limita només a retirar el amiant existent a casa del client, sinó que al marxar estiguem tranquils i sapiguem segurs de que l’espai ha quedat completament descontaminat i és perfectament segur.
